Advocat delicte contra la salut pública

Es considera delicte contra la salut pública qualsevol conducta que promogui, afavoreixi o faciliti el consum il·legal de drogues, inclosos el cultiu, l’elaboració, el transport, la distribució, la venda i la possessió amb finalitats de tràfic. La tinença de drogues per a consum propi no constitueix delicte, sinó una infracció administrativa. La frontera entre tots dos supòsits depèn fonamentalment de la quantitat de substància intervinguda, valorada d’acord amb el quadre de dosis mínimes psicoactives de l’Institut Nacional de Toxicologia, i d’altres indicis com la forma de distribució, el material de tall o els instruments de pesatge trobats. Determinar de quin costat d’aquesta frontera es troba el teu cas concret és el primer pas de qualsevol defensa seriosa.

Legalment, tot investigat té dret a ser assistit per l’advocat que lliurement designi o, si no n’hi ha, per un d’ofici. Però els delictes contra la salut pública presenten una complexitat tècnica que els diferencia de la majoria de procediments penals: quantitats reduïdes a puresa, informes toxicològics, cadenes de custòdia, intervencions telefòniques, cooperació internacional, càlculs de notòria importància i un marc penològic amb múltiples agreujants i atenuants que interactuen entre si. Enfrontar-se a un procediment d’aquesta naturalesa sense un advocat que domini específicament la matèria és assumir un risc que pot traduir-se en anys addicionals de presó.

Les penes varien dràsticament segons la substància i les circumstàncies. En el tipus bàsic, les substàncies que causen greu dany a la salut (cocaïna, heroïna, amfetamines, èxtasi) es castiguen amb presó de tres a sis anys; les que no causen greu dany, fonamentalment derivats del cànnabis, amb presó d’un a tres anys. Aquestes penes s’eleven significativament quan concorren agreujants com la notòria importància de la quantitat, la pertinença a una organització criminal o la facilitació a menors, i poden arribar als dotze anys de presó o més. En l’extrem oposat, el subtipus atenuat de l’article 368.2 permet rebaixar la pena un grau quan el fet revesteix escassa entitat, la qual cosa en determinats supòsits pot obrir la porta a la suspensió de la pena i evitar l’ingrés a presó.

Depèn del cas. Quan la pena imposada no supera els dos anys de presó i el condemnat no té antecedents penals, el tribunal pot acordar la suspensió de l’execució, la qual cosa implica que no s’ingressa efectivament en un centre penitenciari. Assolir aquest rang penològic és realista en supòsits de tipus bàsic amb substàncies que no causen greu dany a la salut, especialment si s’aconsegueix l’aplicació del subtipus atenuat de l’article 368.2 o d’alguna atenuant de l’article 376. En els supòsits més greus, notòria importància, organització criminal, extrema gravetat, les penes mínimes superen àmpliament aquest llindar i la presó efectiva és la regla. La diferència entre un escenari i un altre depèn en gran mesura de la qualificació jurídica dels fets i de la capacitat de la defensa per reconduir-la.

El més important és exercir el teu dret a no declarar i sol·licitar immediatament l’assistència d’un advocat penalista de confiança. No signis cap document ni facis declaracions davant la policia sense haver parlat abans amb el teu advocat. Tot el que diguis durant la detenció quedarà reflectit a l’atestat i podrà ser utilitzat en contra teva. La fase de detenció i les primeres diligències policials són decisives perquè és on es generen les proves que sostindran l’acusació. Comptar amb assistència lletrada especialitzada des d’aquest primer moment no és un luxe: és la primera línia de defensa.

L’article 376 del Codi Penal permet als tribunals imposar la pena inferior en un o dos graus quan l’acusat, sent drogodependent en el moment de la comissió dels fets, acrediti haver finalitzat amb èxit un tractament de deshabituació. Aquesta atenuant pot suposar una reducció molt substancial de la condemna, però la seva aplicació està subjecta a dues limitacions importants: no pot aplicar-se quan la quantitat de droga sigui de notòria importància o d’extrema gravetat, i exigeix prova suficient tant de la drogodependència en el moment dels fets com de la finalització reeixida del tractament. Acreditar correctament aquests extrems requereix una preparació probatòria específica que convé iniciar com més aviat millor.

L’article 376 del Codi Penal preveu una rebaixa de la pena en un o dos graus per a qui hagi abandonat voluntàriament les seves activitats delictives i hagi col·laborat activament amb les autoritats, ja sigui per impedir la producció del delicte, obtenir proves decisives per a la identificació o captura d’altres responsables, o impedir l’actuació de les organitzacions a les quals hagi pertangut. Es tracta d’una decisió amb implicacions molt serioses que no s’ha de prendre sense assessorament previ. La col·laboració amb les autoritats pot ser extraordinàriament beneficiosa en termes de reducció de pena, però també comporta riscos que és imprescindible valorar amb un advocat especialista abans de fer qualsevol pas.

Sí. Encara que la meva seu és a Barcelona, defenso casos per delictes contra la salut pública a tot el territori nacional. Els delictes de tràfic de drogues es regeixen pel mateix Codi Penal i la mateixa jurisprudència del Tribunal Suprem a tota Espanya, i la defensa tècnica de qualitat depèn del coneixement especialitzat de la matèria, no de la proximitat geogràfica.